dimecres, 8 d’octubre del 2014

ANTIC RÈGIM

Som un pagès que viu a França durant els segles XVII-XVIII.
Som una família nombrosa, d'uns 9 fills, el normal en aquesta època, encara que no oblidem els 2 germans que van morir, un només néixer, i l'altre quan tenia 4 anys per culpa d'una malaltia que els metges no podien curar, i el mossèn deia que era el dimoni, així que vam deixar que Deu se'l emportés, ja que el demanava.
Nosaltres ens dediquem a l'agricultura, la major part de l'economia del país en aquesta època, i la major part de tot el que produïm va al nostre senyor feudal. 

A vegades l'envejo, perquè veig la roba que porta mentre jo porto la mateixa camisa cada dia, i mai la fico a rentar. Envejo la panxa que té, mentre a mi s'hem noten tots els ossos, la seva pell tan blanca i fina que es nota que ell mai a treballat a la terra, mentre jo la tinc ben fosca i aspra, envejo les festes del Rei on ell i tots els nobles de París hi van molt sovint mentre nosaltres passem gana, fred i només treballem.


Cada nit somio, somio amb el que el meu germà petit, vingut de la guerra de Amèrica m'explica, que allà hi ha democràcia, que tots els homes poden votar siguin privilegiats o no, que no hi ha rei, que les lleis les posa el poble, i quan em desperto em pregunto si algun dia aquí hi haurà això, si serem lliures, si tots tindrem impostos, cosa que crec que si, perquè he sentit que el Rei vol fer pagar impostos a la noblesa, cosa que tot el tercer estat esperem perquè ja no podem més.
I ara estem a les portes de la revolució francesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada