dimecres, 26 de novembre del 2014

Tintín en el Congo

Com ja se sap, en la història després de la revolució industrial, va venir un gran moviment imperialisme, el que nosaltres estem estudiant aquests dies, observem i analitzem les metròpolis europees com anaven a explorar i ocupar nous territoris. i un altre aspecte important, quina mentalitat tenien les metròpolis, i com veien a la colònia.
per això ens vam dedicar a analitzar vinyetes del famós còmic de Tintín en el Congo, on els autors del còmic tenen la mentalitat europea; o es podria dir racisme, del qual el van denunciar.
Cadascú triava la vinyeta que volgués i esmentava quines parts del imperialisme es podien veure, en el meu cas eren els següents:
-Factors econòmics: les metròpolis invertien en obres públiques a les colònies. ( en aquest cas l'escola)
-Factors ideològics: eren racistes, es creien superiors, volien cristianitzar als pobles endarrerits i ocupaven nous territoris. ( Tintín està en una posició dominant i autoritària, ell és creu més llest i millor que els alumnes; el gos vigila, això vol dir que creu que té més autoritat que els alumnes).
Per la meva part doncs em sap greu que la gent cregués i creu que un ésser humà és superior a un altre, per la diferència de pell, cultura o forma de vida, que una vida és una vida, i alguns tractaven als colonitzats com animals, com si la vida de l'altre no fos important; encara que entenc que abans la vida no s'apreciava com s'aprecia ara, per la diferència de mentalitat dels segles i la forma de vida i de veure-la.

dimecres, 5 de novembre del 2014

DAENS

A continuació de la revolució francesa ens vam dedicar a observar i analitzar la revolució industrial, i ho vam fer amb un bon cas pràctic, la pel·lícula Daens que ens il·lustra molt bé com vivia tothom en aquella època, a continuació us explicaré la sinopsi de la pel·lícula:
El pare Daens porta problemes a l'església i el van traslladar a el seu poble natal, Aalst, allí descobrirà les condicions de vida que tenen els obrers, les desigualtats que hi ha i l'abús de poder dels rics. Durant el temps que hi serà, ajudarà perquè això comenci a canviar.

Després de veure la pel·lícula, he pogut entendre millor que era la revolució industrial i com era tractat el poble, les desigualtats que hi havia, lo poc important que era una vida, ja que morien persones molt sovint, i m'estranyava que els hi semblés tan normal i fins i tot en alguns moments ni es plorava ni s'enyorava la persona perduda.
Un altre aspecte que m'ha impactat bastant ha sigut el tractament de les dones, sense drets, semblaven que només servien per fer fills; que cobressin menys que els homes, pel simple fet de ser dones, una cosa impensable per a mi, però haig de donar les gràcies per haver nascut en aquesta època i no pas més endarrere.
La pel·lícula en si, m'ha ajudat a entendre la revolució industrial ja que he pogut observar les característiques de la revolució, un exemple, la revolució del transport.
M'hauria agradat haver vist a la pel·lícula algun exemple de revolució agrària, o esmentar-ho en algun moment, o l'expansió del comerç.

dilluns, 20 d’octubre del 2014

JOC DE ROL

Un dia a classe ens vam dedicar a reproduir el joc de rol,quan el Rei demanava a la noblesa que paguessin impostos, ja que no tenia diners perquè se'ls havia gastat tots en Versalles i festes.
Ens vam repartir en 5 grups, el rei, la noblesa, l'església, i el tercer estat que estava dividit en dos grups, la burgesia i el poble pla(jo era membre del poble pla).
Després cada grup va estar discutint quins arguments exposarien pel que defensaven, i explicant una mica que èrem cada un, a continuació un representant de cada grup sortia a defensar les seves hipòtesis, nosaltres més o menys vam esmentar això:
-Tenim molts impostos
-Passem gana i fred, mentre la noblesa va a festes cada dia i porta vestimenta bona i cara
-Encara que l'agricultura és la base de l'economia, ha sigut un any de males collites i la major part s'ho quedar el senyor feudal
-No podem pagar més impostos ja no ens queda diners
I si no ens escolteu, ens revoltarem!
 Durant uns minuts no estàvem al segle XXI, sinó al segle XVIII a l'assemblea nacional preparant-nos per la revolució, ja que parlant amb el rei la cosa no canviava.

dilluns, 13 d’octubre del 2014

AU REVOIR, MARIE

Au revoir, Marie, un conte que vam llegir després d'haver repassat l'antic Règim, ens va ajudar molt perquè ens explicava com la gent, sobretot de París, ho vivia,  i a demés ens ho feia a través dels dos protagonistes, dos alumnes de secundària que s'adormen a la classe d'història i somiant retrocedeixen en el temps, un com a criat i l'altre com a noble, i ens ensenyen com vivien, com els tractaven, els privilegis que tenien per portar la roba que portaven i les diferències que hi havia entre uns i altres.
El poble pla, com es moria de gana, passava fred i tenia cada cop més impostos mentre la noblesa menjava tant com volia, anava a les festes de Versalles, portaven roba bonica, que s'he l
a canviaven molt sovint i no tenien impostos només tenien de disfrutar dels seus privilegis mentre els no privilegiats els hi feien tota la feina bruta.
Una cosa que al conte també ens ensenya molt clarament, com les idees de il·lustració arriben i com el poble es comença a preparar per la revolució.
És un conte que recomano que llegiu, us ajudarà ha entendre molt millor la història.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

ANTIC RÈGIM

Som un pagès que viu a França durant els segles XVII-XVIII.
Som una família nombrosa, d'uns 9 fills, el normal en aquesta època, encara que no oblidem els 2 germans que van morir, un només néixer, i l'altre quan tenia 4 anys per culpa d'una malaltia que els metges no podien curar, i el mossèn deia que era el dimoni, així que vam deixar que Deu se'l emportés, ja que el demanava.
Nosaltres ens dediquem a l'agricultura, la major part de l'economia del país en aquesta època, i la major part de tot el que produïm va al nostre senyor feudal. 

A vegades l'envejo, perquè veig la roba que porta mentre jo porto la mateixa camisa cada dia, i mai la fico a rentar. Envejo la panxa que té, mentre a mi s'hem noten tots els ossos, la seva pell tan blanca i fina que es nota que ell mai a treballat a la terra, mentre jo la tinc ben fosca i aspra, envejo les festes del Rei on ell i tots els nobles de París hi van molt sovint mentre nosaltres passem gana, fred i només treballem.


Cada nit somio, somio amb el que el meu germà petit, vingut de la guerra de Amèrica m'explica, que allà hi ha democràcia, que tots els homes poden votar siguin privilegiats o no, que no hi ha rei, que les lleis les posa el poble, i quan em desperto em pregunto si algun dia aquí hi haurà això, si serem lliures, si tots tindrem impostos, cosa que crec que si, perquè he sentit que el Rei vol fer pagar impostos a la noblesa, cosa que tot el tercer estat esperem perquè ja no podem més.
I ara estem a les portes de la revolució francesa.

INTRODUCCIÓ

Aquest curs 2014-15 estudiarem i analitzarem la nostra història des de el segle XVII. Però no només l'analitzarem, sinó que també ens hi endinsarem i ens convertirem en un de ells, i així serà més fàcil de entendre-ho i explicar-ho.
Des de el meu punt de vista és important veure com ho veia el poble pla, el més afectat en les decisions que el poder donava i en  tot el conjunt de la societat.
I gràcies a tot el que descobrirem, podrem entendre com és ara la societat, perquè si no fem un pas enrere, el present és difícil de entendre'l.